La meva carrera va començar oficialment el 2016, a l'estudi que va fundar el meu pare el 2005, un espai on les idees es transformen en solucions creatives per a tot tipus de marques. Però la veritat és que va començar molt abans. De petit somiava en ser inventor. Hi ha aquesta feina? Potser, d’alguna manera, sí.

La música ha estat sempre el meu motor, així que en triar estudis, em vaig decantar per Enginyeria de Sistemes Audiovisuals per explorar la innovació al sector del so. Tot i això, la Universitat em va obrir els ulls a altres mons tecnològics, i vaig decidir anar més enllà de l'àudio. Un exemple d'això és el meu projecte final de grau: una aplicació que detecta el teu estat d'ànim a través d'una foto i et suggereix una playlist de Spotify per acompanyar-te.

En incorporar-me a l'estudi (amb el meu pare i la meva germana), em vaig formar en UX Design i vam crear un mètode propi: Air Thinking, un enfocament col·laboratiu que involucra el client en tot el procés de cocreació per als projectes de branding.

Per tenir total llibertat creativa, vaig aprendre desenvolupament web. Avui, hem llançat desenes de plataformes digitals per a marques nacionals i internacionals.

El meu pare abans de fundar l'estudi va estudiar disseny de joies, i jo sempre he sentit una fascinació especial per l'artesania. Des que em vaig unir a l'equip, ell ha estat compartint amb nosaltres tot el seu coneixement, i junts hem donat vida a PRMN, una marca de joieria, i el Taller*, una experiència única per a parelles que volen crear les seves pròpies aliances de casament.

Avui visc entre dos mons, aparentment oposats: l'artesania i allò digital. Però triar-ne només un seria absurd, perquè crec que tots dos es necessiten per coexistir. O potser sóc jo qui necessita tots dos.